SE APRUEBAN LAS REVALIDAS

 Después de tantas manifestaciones, quejas y misterio se han aprobado las revalidas, los exámenes se realizarán en las universidades ya que apenas hay institutos con aulas capacitadas para más de 100 alumnos.
Educación justifica el mantenimiento de la estructura organizativa de las PAU pese a que la selectividad ya no existe porque aunque esta primera reválida de Bachillerato no se tendrá en cuenta para obtener el título, su nota si que se utilizará para acceder a la universidad. Se ha fijado como fecha tope hasta el 30 de noviembre para emitir la orden que debe regular «las características, el diseño y el contenido de la reválida». Esto supone que las autonomías deberán desplegar dicha normativa en diciembre, con lo que los docentes y los alumnos no podrán trabajar con supuestos prácticos de exámenes como muy pronto hasta el final del primer trimestre.
 Las autonomías con lengua cooficial podrán convocar cinco días de exámenes mientras la PAU se hacía en tres.

La prueba de Bachillerato constará de 9 exámenes de 90 minutos cada uno, con un descanso mínimo entre ellos de 2o minutos frente a los 45 de ahora. El tiempo de cada ejercicio se mantiene en hora y media, pero serán 9 exámenes frente a los 7 mínimo que se hacían en las PAU. La selectividad incluía 5 pruebas obligatorias de la fase general más 4 voluntarias de la específica, aunque lo más habitual era acometer entre 7 y 8. Y lo que más preocupa a los alumnos es que todos vamos a tener que examinarnos de Filosofía, materia que sólo se cursa en primero  (y en segundo es una optativa), por tanto, vamos a tener que prepararla fuera del horario escolar.

EN CONTRA DE LA LOMCE

El 7 de octubre, 27 centros docentes públicos y concertados de Valencia, l'Horta Nord, la Ribera Alta y Castelló nos concentramos ante la Delegación de Gobierno, en Valencia, a las 15.30 para que así no nos entorpeciera el horario escolar, «libres de cualquier sindicato, ideología o partido político que nos unimos por una única causa: respuestas».
Un estudiante confirma que han obtenido el permiso de la Delegación de Gobierno para realizar la concentración.
La Xarxa surgió tras una primera reunión convocada a través de whatsapp entre delegados de aula y miembros de los consejos escolares de centro el pasado sábado en la Facultat de Filosofia y Ciencies de la Educació de la Universitat de València.
Los estudiantes de Bachillerato denuncian que casi un mes después del inicio del curso «no tenemos información de la reválida, no sabemos qué contenidos debemos estudiarnos, no sabemos cómo podremos acceder a la universidad, estamos colgados con una pinza y no nos ofrecen ningún tipo de solución».
Aunque al ser la primera reválida que implanta la Lomce no hará falta aprobarla para obtener el título de Bachillerato, su nota será determinante para acceder a la universidad, ya que sustituye a la selectividad.

LA LOMCE

Los partidos que han votado para la derogación de la Ley Orgánica para la Mejora de la Calidad Educativa han superado la mayoría en el parlamento, con un total de 187 escaños, siendo la mayoría absoluta a partir de los 176.
Hasta 13 regiones (todas las que no gobierna el PP más una en la que sí está al frente, Castilla y León) las rechazan y alertan de que limitará el futuro de los jóvenes. “Las reválidas pueden expulsar a alumnos con cuatro cursos aprobados”, decían en una entrevista con el periódico digital de el país. (Para verlo, ENTRAR AQUÍ).
 La votación para paralizarla tiene 186 votos a favor (PSOE, Podemos, Compromís, ERC, PNV, IU, DL y EH Bildu), 112 en contra (PP y FORO) y 41 abstenciones (Ciudadanos, CC y PNV). Por lo que se aprobó por mayoría absoluta la paralización de la LOMCE. Pero, a causa de la disolución de las Cámaras.

Los partidos que quieren derogar la LOMCE superan la mayoría absoluta en el Congreso

Los partidos que han mostrado su firme disposición a derogar la Ley Orgánica para la Mejora de la Calidad Educativa (LOMCE) superan ya en el Congreso a mayoría absoluta necesaria (176 escaños) para modificar una norma de rango orgánico como la 'Ley Wert', alcanzando los 187 escaños.

Leer mas: http://www.europapress.es/sociedad/educacion-00468/noticia-partidos-quieren-derogar-lomce-superan-mayoria-absoluta-congreso-20160117113934.html

(c) 2015 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de este contenido sin su previo y expreso consentimiento.

LAS REVÁLIDAS, ¿Qué son?

  La LOMCE, más conocida como la "ley wert" es la nueva ley orgánica que conlleva una nueva reforma educativa, en la escuela primaria, en la ESO y en bachillerato.

La revalida es el cambio más importante de la LOMCE, consiste en pruebas de evaluación al terminar las etapas, es decir, una vez terminado el curso habrá habrá un examen final para permitir el acceso o no al siguiente titulo, y de esta forma impidiendo o no que recibas el titulo del ciclo que ya has acabado, como podría ser la ESO o bachiller aunque hayas aprobado todo durante el curso.

A los estudiantes que les afectaría la revalida son los alumnos de 4º de la ESO y los de 2º de bachiller del curso 2017/2018, también hay que añadir que aquellos alumnos que vayan a cursar fuera de España no tendrán que hacerla, ya que al año siguiente estudiarás fuera del sistema educativo español.

FOTOFILOSOFIA

La fotofilosofia consisteix en fer-nos preguntes retòriques sobre la nostra vida, aquestes preguntes de normal no solen tindre resposta, però encara axina les fem, Ací us deixe alguns exemples de fotofilofia.

ELS SIS BARRETS PER PENSAR

A classe vam fer una activitat sobre els sis barrets per pensar; primerament vam entrar a classe sense saber que anàvem a fer i teníem que elegir un color sense saber de què anava l'activitat, jo per la meua banda vaig elegir el color negre, vaig coincidir amb Lluna i Irene en el mateix equip, una volta ja estàvem cada un amb el seu equip i el seu barret, vam haver d'escriure raons de perquè l'havíem elegit, emocions que representava, adjectius, refranys, travallengües i/o proverbis amb el color que havies elegit, unes de les raons que vam escollir va ser que és un color que combina amb tot (menys amb el marró i el blau obscur), que és un color que aprima, elegant... vam dir també que és un color que transmet por, soledat.... els adjectius que vàrem elegir van ser poregós, solitari... i en qüestió a les frases, vàrem escollir una en anglés "black is my happy color".
Després d'això, vam girar la fulla que deia les característiques de cada barret, el nostre color destacava per ser perfeccionista, per traure els errors a relluir, per anar sempre amb precaució...
El que més em crida l'atenció és que tot el món tenim una part de cada barret, però jo per exemple coincidia amb les característiques del barret negre (i no significa que siga pessimista, ja que és barret negre no és pessimista).
Va ser una activitat entretinguda de fer, ja que després vàrem discutir sobre el tema de la prohibició de les banderes estelades en un partit de futbol, i cadascun segons el barret on estava havia de parlar segons el color, cal afegir que era molt més fàcil i cosa que fèiem tots, parlàvem des de la perspectiva del barret roig, ja que era bàsicament l'opinió personal, guiada pels sentiments...

POESIA AMB RAFA PALOMARES

Rafa Palomares, el director de la sala Inestable va vindre a fer-nos un taller de poesia, primerament vam haver de llegir una poesia, que estava per fragments, i cada un llegia un fragment o un vers, fent així que al final entre tots férem la poesia completa, com que érem més persones que versos, a alguns ens va tocar llegir-lo a coro amb la persona que tenia en el mateix fragment que nosaltres. Després d'això ens va donar un full a cada un, i teníem que posar la nostra impressió de la poesia, per a què servia, que era... Es podia observar que depenent de si t'agradava o no la poesia, les definicions canviaven, i per descomptat, depenia també de les ganes que li posares...


Finalment va posar sobre la taula diferents materials, com era un fregall, una botella de plàstic, una pedra, cotó amb pel, vidre... i de ahi teníem que fer comparacions, per exemple, una persona de vidre és aquella que a pesar de ser aparentment dura i forta, és més fràgil del que pareix...
La primera part personalment em va resultar un poc indiferent, ja que a mi la poesia com a tal (no la poesia de les cançons) no m'agrada, però la segona part que era més per a tirar per la imaginació, em va resultar més enriquidora i divertida.

ÈDIP REI (Sagunt)

Vam fer una excursió amb el grup de llatí de batxillerat d'humanitats, i el grup de llatí de quart de l'ESO, junts vam anar a Sagunt a veure l'obra d'Èdip Rei al teatre romà de Sagunt. El primer que vam fer va ser anar a veure els tallers que hi havien muntats en el poble, però acabarem sentants tots en la gespa parlant, més tard vam pujar al castell, on estava el teatre, i començarem a veure l'obra.
Personalment no em va agradar, no me vaig adonar casi de res, i el fet d'estar baix el sol amb la calor que feia, que anàvem amb paraigües per a tapar-nos del sol, que no se sentia casi el que diuen... no va ajudar a canviar la meua opinió.
Per la vesprada vam anar a veure l'obra de "Las Termoforias", i pel contrari a l'altra aquesta si que me va agradar, era una comèdia, que tractava sobre un xic, Aristòfanes, que va ser un escritor clàssic que parlava molt mal de les dones, així que en una festa que van fer les dones, cridada "Las Termoforias" donant el nom a l'obra, van decidir matar-lo, i ell, per por a la mort va col·locar a un dels seus esclaus disfressat de dona dins de la festa per a què aconseguira que el perdonaren, però no va eixir bé i al final el pillaren, i ell intentà rescatar-lo, i al final aconsegueix sobreviure. Amb aquesta obra em vaig riure un montó, i el fet d'estar a l'ombra va fer que s'estiguera molt millor.

WHY ENGLISH?

Un dia van vindre els de la companyía de teatre CRIT a presentar-nos una obra de teatre que es cridava "Why English?"
Els dos personatges eren, Xavi Cubas un músic/actor, que com estava en atur va decidir provar a treballar en Anglaterra, sona molt bé, però quin problema hi havia, que no sabia anglés, així que es va apuntar a uns cursos d'anglés que es criden "Extreme Language Learning", a primera vista pareixia un curs normal, el professor, Helios, de nacionalitat australiana cantava per a què se li quedaren les coses (hui en dia encara recorde de les cançons, com la de "sit, sat, saaat"), al començament del curs s'enamora fins i tot d'una professora de l'Acadèmia... Quan tot pareixia anar bé, el Helios comença el "Extreme Language Learning" per el que simulen com si la Mafia del seu país havia anat a recuperar els diners que anteriorment li havien deixat, simulant també que els havien tancat en l'aula, i fins i tot va simular com mataven a Helios, per a què Xavi Cubas entrara en un nivell de pànic i estrés suficient per a parlar si o si en anglés. Finalment gràcies a això Xavi aconsegueix aprendre a parlar en anglés i així anar-se a Anglaterra.

Va ser una obra prou entretinguda, el problema és que al final es feia un poc repetitiva i avorrida, però va haver moments en els que em vaig riure molt, i en general era molt divertida i crec que això és el que en realitat importa, encara que el final va ser massa llarg.

RELATOS SALVAJES

Un dia, a clase, vam vore aquesta pel·lícula, "relatos salvajes", aquesta pel·lícula, es de orige argentí, del 2014, i en ella es mostren difents situacións de comèdia negra-drama.
Es representa el tema de la llei de la selva, on el major es menja al xicotet, mostrant una imatge violenta i despiadada del mòn on vivim, com be indica el nom, al llarg de la pel·lícula es posen diferents relatos o histories paral·leles on es dona una situació violenta.

En el primer capítol, ens situem en un avió ple de gent, aparentment no tenen res en comú, però segons va avançant la trama, arriben a un factor comú, un xic, amb el qual tots havien tingut algun problema amb ell, per exemple, l'ex, un jutge que va dir-li que tocava fatal, un xiquet que li pegava de xicotet, la seua psicòloga... Finalment arribaren a la conclusió de què estaven allí per la mateixa raó, anaven a ser assassinats per ell, que damunt era el que conduïa l'avió, cal dir que en un moment donat la seua psicòloga va dir que el seu problema base van ser els seus pares, i endevineu on va estrellar l'avió...
Respecte a aquesta situació podem veure com ell va decidir venjar-se de totes aquelles persones que li havien fet mal al llarg de la seua vida, donant una imatge d'un món despiadat i cruel, que no te pietat de ningú.

En el segon capítol, canviem d'escenari, ara ens situem en una cafeteria de carretera, en un dia de pluja, on entra un home, el qual al principi no se sap qui és, però segons passa el temps, la camarera/protagonista d'aquesta història s'adona de què aquell home, que damunt li havia parlat molt malament des de que havia entrat, era ni menys ni mes que l'assassí del seu pare, ella domada per la ràbia s'ho conta a la cuinera, que és amiga seua, ella li diu que cal matar-lo i que mai va a tindre una oportunitat millor, però ella es nega rotundament, així que ella pensant pel millor per a ella decideix enverinar-lo amb verí per a rates, tot açò amb cert to humoristic, ja que en l'escena diu alguna cosa similar a "el verí per a rates caducat és més o menys letal?", aparentment el verí no l'afecta a l'home, però de repent arriba el seu fill i comença a menjar-se les creïlles enverinades, i a pesar de què ella ho intenta amb totes les seues forces de què el fill no se les menje acaba menjant-se-les, i finalment vomitant a causa del verí.

L'últim capítol que vàrem veure a classe tractava d'un home que comença a discutir amb un altre en la carretera, tanta és la ràbia que acaben assassinant-se mútuament en un dels cotxes.

Personalment el que vaig poder veure d'aquesta pel·lícula em va agradar molt, ja que representa una imatge satírica i a la volta realista de el que per desgràcia és el món actual.

FIGURES RETÒRIQUES

En aquesta activitat s'ens va demanar fer un PPT de les figures retòriques que més ens cridaven l'atenció, doncs, ací està el meu.

STAR WARS "una nueva esperanza"

Per aquesta activitat vam tindre que fer un PPT d'una pel·lícula, en un principi jo no anava a fer-ho d'aquesta, però com no vaig poder vore la que en un principi havia elegit vaig a agafar aquesta, una de les pel·lícules que més m'agraden, la primera de la saga.

Delacroix

Sigue el tablero Delacroix de Xara en Pinterest.

LES CENDRES DEL CAVALLER

S'ens va proposar fer diferents activitats basades en la novel·la "Les cendres del cavaller", jo vaig elegir a activitat de fer una campanya publicitària, així que jo he fer un cartell publicitari de un restaurant anomenat "Les cendres del cavaller". Per a fer-ho me he documentat un poc del que era el menú del aquella època, els plats típics i el tipus de animal que es menjava. També he posat un detall que es el de "no garantim la salubritat del aigua, ja que en aquella època l'aigua era portadora de molts microbis, i per lo tant de moltes infermetats. Ací el teniu.

LA PELL DEL MEU BARRI

Per a aquesta activitat jo he elegit parlar de la Llotja del Peix, es trova en la travesía de Pescadors i Columbrets, es un dels edificis més apreciats per la gent del Cabanyal, es va inagurar en 1909, segons el projecte del mestre d'obres Joan Bautista Gosálvez Navarro.

Segons com es qualifica en la fixa de l'inventari de la Direcció General de Patrimoni Cultural valencià, es tracta de un edifici de gran interés històric i arquitectònic, està escrit en el Catàleg de Béns Patrimonials de la Comunitat Valenciana, primerament escrit en 1998 i després en 2006.

Aquest edifici entrava en conflicte amb la idea de Rita Barberà de la Avinguda que volia fer, si l'haguera pogut fer aquest edifici se hauria anat a terra, al igual que totes aquelles persones que tenen tanta història ahí, menys mal que al final la proposta va ser denegada, i per descomptat se hauria acabat amb part de la cultura del Cabanyal.

La utilitat principal de aquest edifici era com un magatzem i com vivienda, on els pescadors deixaven les reds i tot el material.

Al costat està la casa dels bous, on com be indica el nom, es guardaven els bous que ajudaven a traure els vaixells de la mar.

He elegit aquest edifici perquè el meu besavi tenia ahí el seu magatzem de pesca i em pareix que es un edifici amb una historia molt típica del Cabanyal, ja que el Cabanyal sempre ha sigut un poble/barri de pescadors. 

AUTORETRAT LITERARI

Me encanta el Rock'n Roll
Me agraden grups com Pink Floyd i Metallica
Me agrada el Punk Rock
Me agraden grups com Green Day i NOFX
Me agrada dibuixar
No m'agrada que em comparen
No m'agrada la gent hipòcrita
Me agraden series com The Walking Dead i Sherlock
Me encanta Game of Thrones
Me agraden els còmics
Me encanta el cine
Me encanta el olor del café
No me agrada el café
Me agrada dir el que pense
No me agrada molt obeir
M'agraden artistes urbans com Banksy
No m'agraden els típics graffitis de noms que pinten per les ciutats
Me agrada molt el camp
Me encanta el olor que fa després de ploure
Me encanta el olor a barraqueta
Me agraden els animals
Me agrada lluitar pel que crec just
Me agrada el cine anglès
No me agrada el típic cine de hollywood
Me encanten les flors i la naturalesa
Me agrada Pixar
No me agrada Disney
Me encanta la ciència ficció
Me encanta Star Wars, Terminator, Matrix...
Me agrada el fred
Me agrada el color verd i el negre

CONTACONTES

Un dia va vindre Ana Ballester, una contacontes, que com be ens indica el nom, va vindre a contar-nos contes, pot ser els contes estaven dirigits per a un púbic mes infantil, pero encara així va ser entretingut. Me va sorprende la facilitat de desenvolupament de la xica davant de nosaltres, supose que es normal quan saps del que estas parlant, però, encara així el fet de parlar amb tanta soltura davant d'un públic no es una cosa fàcil. Ana Ballester he de dir que se explicava molt be, i la presentació que es va preparar va estar molt guay i el final també, amb la historia de les dues sabates que estaven enamorades.

GAMIFICACIÓ

La gamificació o ludificació es l'ús de mecàniques de joc en entorns i aplicacions no lúdiques amb la finalitat de potenciar la motivació, la concentració, l'esforç, la fidelització i altres valors positius comuns entre els jocs. Es tracta d'una nova i poderosa estratègia per influir i motivar grups de persones.

Fa un temps van vindre uns xics a fer un taller de gamificació, ens vam dividir es grups de aproximadament unes cinc o quatre persones, i cada grup en una taula amb un joc, i cada certa quantitat de gent canviavem de taula per probar diferents jocs. El primer consistia en agafar una carta on posaba diferents noms i havies de representarlo amb uns dibuixos que hi havien en el tauler per a que la reta els adivinara, per exemple a mi me va tocar els pitufos, així que vaig marcar les caselles de persona, xicotet, blau, bosc i la tele, així que les meues companyes havien de adivinar amb això del que estava parlant. El segon joc al que varem jugar era de cartes i no tenia tauler, en aquest es repartien quatre cartes a cada un, les cartes tenien cada una un "emoticono" de whatsapp, que es suposa que representaven emocions, objectes... Així que algú fa una pregunta i cada una llevant del que havia preguntat te que respondre el que sent quan li pasa el que el company ha preguntat, una volta tots han donat la seua carta cap avall, es barregen i la persona que ha fet la pregunta te que elegir una, la que crega que representa millor el que ella pensa, així que guanya la persona de qui agafa la carta. Finalment vam jugar a un joc de fer contes, es a dir, teniem ues cartes de fantasia amb elements comuns en els contes, comença parlant uno, i ha de inventarse una historia i ha de utilitzar el major numero de elements presents en les seues cartes per a poder descartar-les, pero en el moment que una carta teua coincideix amb un element que eixa persona haja dit automàticament ho dius i has de continuar tu la historia, guanya el primer en acabar totes les seues cartes. 

Personalment el joc que més me va agradar va ser el segon, ja que em vaig riure un montó i em va resultar molt entretingut. 

MICRORELATS

Un microrelat es una construcció literaria narrativa, però que no arriba a ser ni una novel·la ni un conte. La característica principal es la brevetat, es a dir, es molt curt. 

Son molt importants ja que son capaços de contar una historia en dues o tres línies 

El dia que vam fer el taller de microrelats va vindre Paco Tejedo i amb ell haviem de escriure dos microrelats un seriós, i un altre mes còmic:

SERIÓS: L’ofegat va aparèixer dies més tard, unflat, blavós, tumefacte. La seva mare va plorar per ell, i per desgràcia aquesta va ser l'única forma de que el món s'adonara del que estava passant.

GRACIOSA: Abans de rebre el tir de gràcia dels perseguidors, va fer-se una foto amb el seu assassí per a mantenir viu el record

HELENA BONHAM CARTER

Jo personalment per a fer aquest collage he elegit a l'actriu Helena Bonham Carter que es una actriu britànica, nominada dues voltes als Oscars, normament es coneix per eixir en pel·lícules con "Fight Club", "El discurso del rey" i sobretot per el seu paper en Harry Potter, on actua com a Bellatrix Lestrange.
També es coneix per la aparició en moltíssimes pel·lícules de Tim Burton, la seua ex-parella, os va eixir en pel·lícules com "el planeta de los simios", "Charlie i la fabrica de chocolate", "Sweeney Tood","Sombras tenebrosas"...
La he elegit perquè me pareix una actriu impressionant, i sobretot perquè sap encarnar molt bé als personatges.

CARNESTOLTES

El nostre grup el dia de carnestoltes vam representar el moviment hippie, vam estar semanes preparant-ho tot, vam fer una barbaritat de murals que representaven iconos de aquella època, vam anar desde icons musicals com Janis Joplin fins al Flower Power, passant per estils com l'afro o polítics com el Che Guevara, i com no, la mítica volkswagen hippie.

a banda vam preparar una coreografia amb cançons que representaven aquella època hippie, una era la de Happy Together del grup The Turtles, mentre sonava i ballavem, jo havia de fer una xicoteta introducció del perquè l'haviem elegit i sobretot per a parlar de la contracultura, que és un moviment sociològic que defensa unes idees que contrasten amb els valors preestablerts per la societat.

També per contribuir al carnestoltes uns companys van fer un fotocol de Instagram per que tot el món es fera fotos mes divertides, i com no, el vam estrenar nosaltres.

50 ANIVERSARI

Aquest any es el 15 aniversari del nostre institut i per a celebrarlo hem fet diferents activitats, una d'elles va ser un dissabte, on vam fer una xicoteta lectura de poemes interpretant alumnes de diferents etapes, per exemple, jo havia de interpretar a una alumna de principis de la década dels setanta, per fer-ho em vaig vestir amb pantalons alts, una samarreta molt colorida del coll alt i sense mànigues, també portaba unes calces de color groc i sense oblidar uns calentadors ben colorits, amb això havia de pujar a l'escenari a llegir un poema, jo tenia uno de Antonio Machado que es diu "Recuerdo Infantil" i diu així:

Una tarde parda y fría 
de invierno. Los colegiales 
estudian. Monotonía 
de lluvia tras los cristales. 

Es la clase. En un cartel 
se representa a Caín 
fugitivo, y muerto Abel, 
junto a una mancha carmín. 

Con timbre sonoro y hueco 
truena el maestro, un anciano 
mal vestido, enjuto y seco, 
que lleva un libro en la mano. 

Y todo un coro infantil 
va cantando la lección: 
«mil veces ciento, cien mil; 
mil veces mil, un millón». 

Una tarde parda y fría 
de invierno. Los colegiales 
estudian. Monotonía 
de la lluvia en los cristales.

I òbviament aquesta activitat es feia junt a uns altres companys i acompanyada per la musica del grup del nostre institut.

Aquell dia també van parlar antics alumnes, antics professors i per a la nostra sorpresa el nostre actual alcalde Joan Ribó i un component de conselleria. Després ens vam dividir per grups  i vam anar a unes xarrades, per exemple a la que jo vaig anar, la donava Toni Navarro, i vam fer un taller de dansa. Mes tard un xicotet concert i ja una picaeta al bar de
Xavi.

VALENCIANADA 2016

La valencianada és una activitat que consisteix en descobrir racons de la nostra ciutat, fer-se selfies i pujar-los a Instagram.

Per fer aquesta activitat ens dividirem per grups de uns 5 o 4 persones aproximadament, cada grup tenia uns llocs assignats per anar. Quan arribaves al lloc te havies que fer una foto de grup i pujar-la a Instagram amb una serie de hashtags.

El nostre equip estava format per Laura (1r batxillerat científic), Alicia, Jairo, Lluna i jo (1r batxillerat artístic), els llocs que teníem eren la catedral de València, L'almodí, el Reina Sofia, el Museu de Belles Arts i el jardí botànic.

PRESENTACIÓ

Benvinguts al meu blog, primerament vaig a explicar el perquè del títol i el nom de la URL.

La frase que he utilitzat per al títol la va dir Pablo Picasso, un dels artistes que més m'agraden, ell és l'autor del Guernica. 

El nom de la URL el vaig posar pel fet de que jo em considere un prototip de artista, ja que encara em queden moltes coses per aprendre, d'ahí el nom de "artista el procés" ja que estic en camí de ser artista.

AFORISMES

Abans de tot, cal explicar que és un aforisme, és un pensament complex de forma estètica, es considera un gènere literari i pot aparèixer dins d'una composició major o com a recull de frases cèlebres.

FLOWER POWER

Aquesta es una obra de Andy Warhol (una de les figures mes polèmiques de l'art contemporani) i representa un eslògan utilitzat pels hippies a finals dels anys seixanta i principis dels setanta com un símbol de la no violència,es creu que el Flower Power el va inventar el poeta Allen Ginsberg en 1965.

A partir d’eixe moment s’ha utilitzat com a referència als anys de moviment hippie en les pel·lícules. Segons Marelin Thornton, un escriptor del 2000 va proposar la idea de Flower Power com el poder de l’amor, “el que sents es el que importa, perquè tot el que importa està fet del que sents”.