LES CENDRES DEL CAVALLER

S'ens va proposar fer diferents activitats basades en la novel·la "Les cendres del cavaller", jo vaig elegir a activitat de fer una campanya publicitària, així que jo he fer un cartell publicitari de un restaurant anomenat "Les cendres del cavaller". Per a fer-ho me he documentat un poc del que era el menú del aquella època, els plats típics i el tipus de animal que es menjava. També he posat un detall que es el de "no garantim la salubritat del aigua, ja que en aquella època l'aigua era portadora de molts microbis, i per lo tant de moltes infermetats. Ací el teniu.

LA PELL DEL MEU BARRI

Per a aquesta activitat jo he elegit parlar de la Llotja del Peix, es trova en la travesía de Pescadors i Columbrets, es un dels edificis més apreciats per la gent del Cabanyal, es va inagurar en 1909, segons el projecte del mestre d'obres Joan Bautista Gosálvez Navarro.

Segons com es qualifica en la fixa de l'inventari de la Direcció General de Patrimoni Cultural valencià, es tracta de un edifici de gran interés històric i arquitectònic, està escrit en el Catàleg de Béns Patrimonials de la Comunitat Valenciana, primerament escrit en 1998 i després en 2006.

Aquest edifici entrava en conflicte amb la idea de Rita Barberà de la Avinguda que volia fer, si l'haguera pogut fer aquest edifici se hauria anat a terra, al igual que totes aquelles persones que tenen tanta història ahí, menys mal que al final la proposta va ser denegada, i per descomptat se hauria acabat amb part de la cultura del Cabanyal.

La utilitat principal de aquest edifici era com un magatzem i com vivienda, on els pescadors deixaven les reds i tot el material.

Al costat està la casa dels bous, on com be indica el nom, es guardaven els bous que ajudaven a traure els vaixells de la mar.

He elegit aquest edifici perquè el meu besavi tenia ahí el seu magatzem de pesca i em pareix que es un edifici amb una historia molt típica del Cabanyal, ja que el Cabanyal sempre ha sigut un poble/barri de pescadors. 

AUTORETRAT LITERARI

Me encanta el Rock'n Roll
Me agraden grups com Pink Floyd i Metallica
Me agrada el Punk Rock
Me agraden grups com Green Day i NOFX
Me agrada dibuixar
No m'agrada que em comparen
No m'agrada la gent hipòcrita
Me agraden series com The Walking Dead i Sherlock
Me encanta Game of Thrones
Me agraden els còmics
Me encanta el cine
Me encanta el olor del café
No me agrada el café
Me agrada dir el que pense
No me agrada molt obeir
M'agraden artistes urbans com Banksy
No m'agraden els típics graffitis de noms que pinten per les ciutats
Me agrada molt el camp
Me encanta el olor que fa després de ploure
Me encanta el olor a barraqueta
Me agraden els animals
Me agrada lluitar pel que crec just
Me agrada el cine anglès
No me agrada el típic cine de hollywood
Me encanten les flors i la naturalesa
Me agrada Pixar
No me agrada Disney
Me encanta la ciència ficció
Me encanta Star Wars, Terminator, Matrix...
Me agrada el fred
Me agrada el color verd i el negre

CONTACONTES

Un dia va vindre Ana Ballester, una contacontes, que com be ens indica el nom, va vindre a contar-nos contes, pot ser els contes estaven dirigits per a un púbic mes infantil, pero encara així va ser entretingut. Me va sorprende la facilitat de desenvolupament de la xica davant de nosaltres, supose que es normal quan saps del que estas parlant, però, encara així el fet de parlar amb tanta soltura davant d'un públic no es una cosa fàcil. Ana Ballester he de dir que se explicava molt be, i la presentació que es va preparar va estar molt guay i el final també, amb la historia de les dues sabates que estaven enamorades.

GAMIFICACIÓ

La gamificació o ludificació es l'ús de mecàniques de joc en entorns i aplicacions no lúdiques amb la finalitat de potenciar la motivació, la concentració, l'esforç, la fidelització i altres valors positius comuns entre els jocs. Es tracta d'una nova i poderosa estratègia per influir i motivar grups de persones.

Fa un temps van vindre uns xics a fer un taller de gamificació, ens vam dividir es grups de aproximadament unes cinc o quatre persones, i cada grup en una taula amb un joc, i cada certa quantitat de gent canviavem de taula per probar diferents jocs. El primer consistia en agafar una carta on posaba diferents noms i havies de representarlo amb uns dibuixos que hi havien en el tauler per a que la reta els adivinara, per exemple a mi me va tocar els pitufos, així que vaig marcar les caselles de persona, xicotet, blau, bosc i la tele, així que les meues companyes havien de adivinar amb això del que estava parlant. El segon joc al que varem jugar era de cartes i no tenia tauler, en aquest es repartien quatre cartes a cada un, les cartes tenien cada una un "emoticono" de whatsapp, que es suposa que representaven emocions, objectes... Així que algú fa una pregunta i cada una llevant del que havia preguntat te que respondre el que sent quan li pasa el que el company ha preguntat, una volta tots han donat la seua carta cap avall, es barregen i la persona que ha fet la pregunta te que elegir una, la que crega que representa millor el que ella pensa, així que guanya la persona de qui agafa la carta. Finalment vam jugar a un joc de fer contes, es a dir, teniem ues cartes de fantasia amb elements comuns en els contes, comença parlant uno, i ha de inventarse una historia i ha de utilitzar el major numero de elements presents en les seues cartes per a poder descartar-les, pero en el moment que una carta teua coincideix amb un element que eixa persona haja dit automàticament ho dius i has de continuar tu la historia, guanya el primer en acabar totes les seues cartes. 

Personalment el joc que més me va agradar va ser el segon, ja que em vaig riure un montó i em va resultar molt entretingut. 

MICRORELATS

Un microrelat es una construcció literaria narrativa, però que no arriba a ser ni una novel·la ni un conte. La característica principal es la brevetat, es a dir, es molt curt. 

Son molt importants ja que son capaços de contar una historia en dues o tres línies 

El dia que vam fer el taller de microrelats va vindre Paco Tejedo i amb ell haviem de escriure dos microrelats un seriós, i un altre mes còmic:

SERIÓS: L’ofegat va aparèixer dies més tard, unflat, blavós, tumefacte. La seva mare va plorar per ell, i per desgràcia aquesta va ser l'única forma de que el món s'adonara del que estava passant.

GRACIOSA: Abans de rebre el tir de gràcia dels perseguidors, va fer-se una foto amb el seu assassí per a mantenir viu el record

HELENA BONHAM CARTER

Jo personalment per a fer aquest collage he elegit a l'actriu Helena Bonham Carter que es una actriu britànica, nominada dues voltes als Oscars, normament es coneix per eixir en pel·lícules con "Fight Club", "El discurso del rey" i sobretot per el seu paper en Harry Potter, on actua com a Bellatrix Lestrange.
També es coneix per la aparició en moltíssimes pel·lícules de Tim Burton, la seua ex-parella, os va eixir en pel·lícules com "el planeta de los simios", "Charlie i la fabrica de chocolate", "Sweeney Tood","Sombras tenebrosas"...
La he elegit perquè me pareix una actriu impressionant, i sobretot perquè sap encarnar molt bé als personatges.

CARNESTOLTES

El nostre grup el dia de carnestoltes vam representar el moviment hippie, vam estar semanes preparant-ho tot, vam fer una barbaritat de murals que representaven iconos de aquella època, vam anar desde icons musicals com Janis Joplin fins al Flower Power, passant per estils com l'afro o polítics com el Che Guevara, i com no, la mítica volkswagen hippie.

a banda vam preparar una coreografia amb cançons que representaven aquella època hippie, una era la de Happy Together del grup The Turtles, mentre sonava i ballavem, jo havia de fer una xicoteta introducció del perquè l'haviem elegit i sobretot per a parlar de la contracultura, que és un moviment sociològic que defensa unes idees que contrasten amb els valors preestablerts per la societat.

També per contribuir al carnestoltes uns companys van fer un fotocol de Instagram per que tot el món es fera fotos mes divertides, i com no, el vam estrenar nosaltres.

50 ANIVERSARI

Aquest any es el 15 aniversari del nostre institut i per a celebrarlo hem fet diferents activitats, una d'elles va ser un dissabte, on vam fer una xicoteta lectura de poemes interpretant alumnes de diferents etapes, per exemple, jo havia de interpretar a una alumna de principis de la década dels setanta, per fer-ho em vaig vestir amb pantalons alts, una samarreta molt colorida del coll alt i sense mànigues, també portaba unes calces de color groc i sense oblidar uns calentadors ben colorits, amb això havia de pujar a l'escenari a llegir un poema, jo tenia uno de Antonio Machado que es diu "Recuerdo Infantil" i diu així:

Una tarde parda y fría 
de invierno. Los colegiales 
estudian. Monotonía 
de lluvia tras los cristales. 

Es la clase. En un cartel 
se representa a Caín 
fugitivo, y muerto Abel, 
junto a una mancha carmín. 

Con timbre sonoro y hueco 
truena el maestro, un anciano 
mal vestido, enjuto y seco, 
que lleva un libro en la mano. 

Y todo un coro infantil 
va cantando la lección: 
«mil veces ciento, cien mil; 
mil veces mil, un millón». 

Una tarde parda y fría 
de invierno. Los colegiales 
estudian. Monotonía 
de la lluvia en los cristales.

I òbviament aquesta activitat es feia junt a uns altres companys i acompanyada per la musica del grup del nostre institut.

Aquell dia també van parlar antics alumnes, antics professors i per a la nostra sorpresa el nostre actual alcalde Joan Ribó i un component de conselleria. Després ens vam dividir per grups  i vam anar a unes xarrades, per exemple a la que jo vaig anar, la donava Toni Navarro, i vam fer un taller de dansa. Mes tard un xicotet concert i ja una picaeta al bar de
Xavi.

VALENCIANADA 2016

La valencianada és una activitat que consisteix en descobrir racons de la nostra ciutat, fer-se selfies i pujar-los a Instagram.

Per fer aquesta activitat ens dividirem per grups de uns 5 o 4 persones aproximadament, cada grup tenia uns llocs assignats per anar. Quan arribaves al lloc te havies que fer una foto de grup i pujar-la a Instagram amb una serie de hashtags.

El nostre equip estava format per Laura (1r batxillerat científic), Alicia, Jairo, Lluna i jo (1r batxillerat artístic), els llocs que teníem eren la catedral de València, L'almodí, el Reina Sofia, el Museu de Belles Arts i el jardí botànic.

PRESENTACIÓ

Benvinguts al meu blog, primerament vaig a explicar el perquè del títol i el nom de la URL.

La frase que he utilitzat per al títol la va dir Pablo Picasso, un dels artistes que més m'agraden, ell és l'autor del Guernica. 

El nom de la URL el vaig posar pel fet de que jo em considere un prototip de artista, ja que encara em queden moltes coses per aprendre, d'ahí el nom de "artista el procés" ja que estic en camí de ser artista.

AFORISMES

Abans de tot, cal explicar que és un aforisme, és un pensament complex de forma estètica, es considera un gènere literari i pot aparèixer dins d'una composició major o com a recull de frases cèlebres.