La fotofilosofia consisteix en fer-nos preguntes retòriques sobre la nostra vida, aquestes preguntes de normal no solen tindre resposta, però encara axina les fem, Ací us deixe alguns exemples de fotofilofia.
dimarts, 14 de juny del 2016
ELS SIS BARRETS PER PENSAR
A classe vam fer una activitat sobre els sis barrets per pensar; primerament vam entrar a classe sense saber que anàvem a fer i teníem que elegir un color sense saber de què anava l'activitat, jo per la meua banda vaig elegir el color negre, vaig coincidir amb Lluna i Irene en el mateix equip, una volta ja estàvem cada un amb el seu equip i el seu barret, vam haver d'escriure raons de perquè l'havíem elegit, emocions que representava, adjectius, refranys, travallengües i/o proverbis amb el color que havies elegit, unes de les raons que vam escollir va ser que és un color que combina amb tot (menys amb el marró i el blau obscur), que és un color que aprima, elegant... vam dir també que és un color que transmet por, soledat.... els adjectius que vàrem elegir van ser poregós, solitari... i en qüestió a les frases, vàrem escollir una en anglés "black is my happy color".
Després d'això, vam girar la fulla que deia les característiques de cada barret, el nostre color destacava per ser perfeccionista, per traure els errors a relluir, per anar sempre amb precaució...
El que més em crida l'atenció és que tot el món tenim una part de cada barret, però jo per exemple coincidia amb les característiques del barret negre (i no significa que siga pessimista, ja que és barret negre no és pessimista).
Va ser una activitat entretinguda de fer, ja que després vàrem discutir sobre el tema de la prohibició de les banderes estelades en un partit de futbol, i cadascun segons el barret on estava havia de parlar segons el color, cal afegir que era molt més fàcil i cosa que fèiem tots, parlàvem des de la perspectiva del barret roig, ja que era bàsicament l'opinió personal, guiada pels sentiments...
Després d'això, vam girar la fulla que deia les característiques de cada barret, el nostre color destacava per ser perfeccionista, per traure els errors a relluir, per anar sempre amb precaució...
El que més em crida l'atenció és que tot el món tenim una part de cada barret, però jo per exemple coincidia amb les característiques del barret negre (i no significa que siga pessimista, ja que és barret negre no és pessimista).
Va ser una activitat entretinguda de fer, ja que després vàrem discutir sobre el tema de la prohibició de les banderes estelades en un partit de futbol, i cadascun segons el barret on estava havia de parlar segons el color, cal afegir que era molt més fàcil i cosa que fèiem tots, parlàvem des de la perspectiva del barret roig, ja que era bàsicament l'opinió personal, guiada pels sentiments...
POESIA AMB RAFA PALOMARES
Rafa Palomares, el director de la sala Inestable va vindre a fer-nos un taller de poesia, primerament vam haver de llegir una poesia, que estava per fragments, i cada un llegia un fragment o un vers, fent així que al final entre tots férem la poesia completa, com que érem més persones que versos, a alguns ens va tocar llegir-lo a coro amb la persona que tenia en el mateix fragment que nosaltres. Després d'això ens va donar un full a cada un, i teníem que posar la nostra impressió de la poesia, per a què servia, que era... Es podia observar que depenent de si t'agradava o no la poesia, les definicions canviaven, i per descomptat, depenia també de les ganes que li posares...
Finalment va posar sobre la taula diferents materials, com era un fregall, una botella de plàstic, una pedra, cotó amb pel, vidre... i de ahi teníem que fer comparacions, per exemple, una persona de vidre és aquella que a pesar de ser aparentment dura i forta, és més fràgil del que pareix...
La primera part personalment em va resultar un poc indiferent, ja que a mi la poesia com a tal (no la poesia de les cançons) no m'agrada, però la segona part que era més per a tirar per la imaginació, em va resultar més enriquidora i divertida.
Finalment va posar sobre la taula diferents materials, com era un fregall, una botella de plàstic, una pedra, cotó amb pel, vidre... i de ahi teníem que fer comparacions, per exemple, una persona de vidre és aquella que a pesar de ser aparentment dura i forta, és més fràgil del que pareix...
La primera part personalment em va resultar un poc indiferent, ja que a mi la poesia com a tal (no la poesia de les cançons) no m'agrada, però la segona part que era més per a tirar per la imaginació, em va resultar més enriquidora i divertida.
ÈDIP REI (Sagunt)
Vam fer una excursió amb el grup de llatí de batxillerat d'humanitats, i el grup de llatí de quart de l'ESO, junts vam anar a Sagunt a veure l'obra d'Èdip Rei al teatre romà de Sagunt. El primer que vam fer va ser anar a veure els tallers que hi havien muntats en el poble, però acabarem sentants tots en la gespa parlant, més tard vam pujar al castell, on estava el teatre, i començarem a veure l'obra.
Personalment no em va agradar, no me vaig adonar casi de res, i el fet d'estar baix el sol amb la calor que feia, que anàvem amb paraigües per a tapar-nos del sol, que no se sentia casi el que diuen... no va ajudar a canviar la meua opinió.
Per la vesprada vam anar a veure l'obra de "Las Termoforias", i pel contrari a l'altra aquesta si que me va agradar, era una comèdia, que tractava sobre un xic, Aristòfanes, que va ser un escritor clàssic que parlava molt mal de les dones, així que en una festa que van fer les dones, cridada "Las Termoforias" donant el nom a l'obra, van decidir matar-lo, i ell, per por a la mort va col·locar a un dels seus esclaus disfressat de dona dins de la festa per a què aconseguira que el perdonaren, però no va eixir bé i al final el pillaren, i ell intentà rescatar-lo, i al final aconsegueix sobreviure. Amb aquesta obra em vaig riure un montó, i el fet d'estar a l'ombra va fer que s'estiguera molt millor.
Personalment no em va agradar, no me vaig adonar casi de res, i el fet d'estar baix el sol amb la calor que feia, que anàvem amb paraigües per a tapar-nos del sol, que no se sentia casi el que diuen... no va ajudar a canviar la meua opinió.
Per la vesprada vam anar a veure l'obra de "Las Termoforias", i pel contrari a l'altra aquesta si que me va agradar, era una comèdia, que tractava sobre un xic, Aristòfanes, que va ser un escritor clàssic que parlava molt mal de les dones, així que en una festa que van fer les dones, cridada "Las Termoforias" donant el nom a l'obra, van decidir matar-lo, i ell, per por a la mort va col·locar a un dels seus esclaus disfressat de dona dins de la festa per a què aconseguira que el perdonaren, però no va eixir bé i al final el pillaren, i ell intentà rescatar-lo, i al final aconsegueix sobreviure. Amb aquesta obra em vaig riure un montó, i el fet d'estar a l'ombra va fer que s'estiguera molt millor.
WHY ENGLISH?
Un dia van vindre els de la companyía de teatre CRIT a presentar-nos una obra de teatre que es cridava "Why English?"
Els dos personatges eren, Xavi Cubas un músic/actor, que com estava en atur va decidir provar a treballar en Anglaterra, sona molt bé, però quin problema hi havia, que no sabia anglés, així que es va apuntar a uns cursos d'anglés que es criden "Extreme Language Learning", a primera vista pareixia un curs normal, el professor, Helios, de nacionalitat australiana cantava per a què se li quedaren les coses (hui en dia encara recorde de les cançons, com la de "sit, sat, saaat"), al començament del curs s'enamora fins i tot d'una professora de l'Acadèmia... Quan tot pareixia anar bé, el Helios comença el "Extreme Language Learning" per el que simulen com si la Mafia del seu país havia anat a recuperar els diners que anteriorment li havien deixat, simulant també que els havien tancat en l'aula, i fins i tot va simular com mataven a Helios, per a què Xavi Cubas entrara en un nivell de pànic i estrés suficient per a parlar si o si en anglés. Finalment gràcies a això Xavi aconsegueix aprendre a parlar en anglés i així anar-se a Anglaterra.
Va ser una obra prou entretinguda, el problema és que al final es feia un poc repetitiva i avorrida, però va haver moments en els que em vaig riure molt, i en general era molt divertida i crec que això és el que en realitat importa, encara que el final va ser massa llarg.
Els dos personatges eren, Xavi Cubas un músic/actor, que com estava en atur va decidir provar a treballar en Anglaterra, sona molt bé, però quin problema hi havia, que no sabia anglés, així que es va apuntar a uns cursos d'anglés que es criden "Extreme Language Learning", a primera vista pareixia un curs normal, el professor, Helios, de nacionalitat australiana cantava per a què se li quedaren les coses (hui en dia encara recorde de les cançons, com la de "sit, sat, saaat"), al començament del curs s'enamora fins i tot d'una professora de l'Acadèmia... Quan tot pareixia anar bé, el Helios comença el "Extreme Language Learning" per el que simulen com si la Mafia del seu país havia anat a recuperar els diners que anteriorment li havien deixat, simulant també que els havien tancat en l'aula, i fins i tot va simular com mataven a Helios, per a què Xavi Cubas entrara en un nivell de pànic i estrés suficient per a parlar si o si en anglés. Finalment gràcies a això Xavi aconsegueix aprendre a parlar en anglés i així anar-se a Anglaterra.
Va ser una obra prou entretinguda, el problema és que al final es feia un poc repetitiva i avorrida, però va haver moments en els que em vaig riure molt, i en general era molt divertida i crec que això és el que en realitat importa, encara que el final va ser massa llarg.
RELATOS SALVAJES
Un dia, a clase, vam vore aquesta pel·lícula, "relatos salvajes", aquesta pel·lícula, es de orige argentí, del 2014, i en ella es mostren difents situacións de comèdia negra-drama.
Es representa el tema de la llei de la selva, on el major es menja al xicotet, mostrant una imatge violenta i despiadada del mòn on vivim, com be indica el nom, al llarg de la pel·lícula es posen diferents relatos o histories paral·leles on es dona una situació violenta.
En el primer capítol, ens situem en un avió ple de gent, aparentment no tenen res en comú, però segons va avançant la trama, arriben a un factor comú, un xic, amb el qual tots havien tingut algun problema amb ell, per exemple, l'ex, un jutge que va dir-li que tocava fatal, un xiquet que li pegava de xicotet, la seua psicòloga... Finalment arribaren a la conclusió de què estaven allí per la mateixa raó, anaven a ser assassinats per ell, que damunt era el que conduïa l'avió, cal dir que en un moment donat la seua psicòloga va dir que el seu problema base van ser els seus pares, i endevineu on va estrellar l'avió...
Respecte a aquesta situació podem veure com ell va decidir venjar-se de totes aquelles persones que li havien fet mal al llarg de la seua vida, donant una imatge d'un món despiadat i cruel, que no te pietat de ningú.
En el segon capítol, canviem d'escenari, ara ens situem en una cafeteria de carretera, en un dia de pluja, on entra un home, el qual al principi no se sap qui és, però segons passa el temps, la camarera/protagonista d'aquesta història s'adona de què aquell home, que damunt li havia parlat molt malament des de que havia entrat, era ni menys ni mes que l'assassí del seu pare, ella domada per la ràbia s'ho conta a la cuinera, que és amiga seua, ella li diu que cal matar-lo i que mai va a tindre una oportunitat millor, però ella es nega rotundament, així que ella pensant pel millor per a ella decideix enverinar-lo amb verí per a rates, tot açò amb cert to humoristic, ja que en l'escena diu alguna cosa similar a "el verí per a rates caducat és més o menys letal?", aparentment el verí no l'afecta a l'home, però de repent arriba el seu fill i comença a menjar-se les creïlles enverinades, i a pesar de què ella ho intenta amb totes les seues forces de què el fill no se les menje acaba menjant-se-les, i finalment vomitant a causa del verí.
L'últim capítol que vàrem veure a classe tractava d'un home que comença a discutir amb un altre en la carretera, tanta és la ràbia que acaben assassinant-se mútuament en un dels cotxes.
Personalment el que vaig poder veure d'aquesta pel·lícula em va agradar molt, ja que representa una imatge satírica i a la volta realista de el que per desgràcia és el món actual.
Es representa el tema de la llei de la selva, on el major es menja al xicotet, mostrant una imatge violenta i despiadada del mòn on vivim, com be indica el nom, al llarg de la pel·lícula es posen diferents relatos o histories paral·leles on es dona una situació violenta.
En el primer capítol, ens situem en un avió ple de gent, aparentment no tenen res en comú, però segons va avançant la trama, arriben a un factor comú, un xic, amb el qual tots havien tingut algun problema amb ell, per exemple, l'ex, un jutge que va dir-li que tocava fatal, un xiquet que li pegava de xicotet, la seua psicòloga... Finalment arribaren a la conclusió de què estaven allí per la mateixa raó, anaven a ser assassinats per ell, que damunt era el que conduïa l'avió, cal dir que en un moment donat la seua psicòloga va dir que el seu problema base van ser els seus pares, i endevineu on va estrellar l'avió...
Respecte a aquesta situació podem veure com ell va decidir venjar-se de totes aquelles persones que li havien fet mal al llarg de la seua vida, donant una imatge d'un món despiadat i cruel, que no te pietat de ningú.
En el segon capítol, canviem d'escenari, ara ens situem en una cafeteria de carretera, en un dia de pluja, on entra un home, el qual al principi no se sap qui és, però segons passa el temps, la camarera/protagonista d'aquesta història s'adona de què aquell home, que damunt li havia parlat molt malament des de que havia entrat, era ni menys ni mes que l'assassí del seu pare, ella domada per la ràbia s'ho conta a la cuinera, que és amiga seua, ella li diu que cal matar-lo i que mai va a tindre una oportunitat millor, però ella es nega rotundament, així que ella pensant pel millor per a ella decideix enverinar-lo amb verí per a rates, tot açò amb cert to humoristic, ja que en l'escena diu alguna cosa similar a "el verí per a rates caducat és més o menys letal?", aparentment el verí no l'afecta a l'home, però de repent arriba el seu fill i comença a menjar-se les creïlles enverinades, i a pesar de què ella ho intenta amb totes les seues forces de què el fill no se les menje acaba menjant-se-les, i finalment vomitant a causa del verí.
L'últim capítol que vàrem veure a classe tractava d'un home que comença a discutir amb un altre en la carretera, tanta és la ràbia que acaben assassinant-se mútuament en un dels cotxes.
Personalment el que vaig poder veure d'aquesta pel·lícula em va agradar molt, ja que representa una imatge satírica i a la volta realista de el que per desgràcia és el món actual.
FIGURES RETÒRIQUES
En aquesta activitat s'ens va demanar fer un PPT de les figures retòriques que més ens cridaven l'atenció, doncs, ací està el meu.
STAR WARS "una nueva esperanza"
Per aquesta activitat vam tindre que fer un PPT d'una pel·lícula, en un principi jo no anava a fer-ho d'aquesta, però com no vaig poder vore la que en un principi havia elegit vaig a agafar aquesta, una de les pel·lícules que més m'agraden, la primera de la saga.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)